ACTIVITAT AMB LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

Desprès de haver practicat a classe amb la pissarra digital, la mestra ens va demanar que penséssim una activitat per a nens d’Infantil, la qual es pogués dur a terme amb la pissarra digital.
La meva intenció era dur a terme una activitat que fos significativa pels infants i tingués una continuïtat. Així que pensant, pensant i cercant per internet, se hem va venir al cap la idea de fer una activitat amb un moment quotidià a l’aula per als infants; i se’m va ocórrer utilitzar la pissarra per al moment del BON DIA!!!
L’activitat que proposo es basa en crear el disseny de l’aplicació per passar llista. Aquest disseny consisteix en crear una icona amb els infants per identificar l’aplicació que servirà per passar llista tots els matins.
Dins aquesta aplicació trobarem, petits icones individuals que contindran el nom de l’infant, un dibuix seu i una fotografia del mateix nen per a que sigui més fàcil per ells identificar-se entre tots els noms de la classe. També hi hauria un dibuix gran d’una escola i un altre d’una casa. Tot escrit amb lletres per a que els nens es vagin familiaritzant amb l’escriptura.

D’aquesta manera, l’activitat consistiria en què, cada matí l’infant protagonista surti a la pissarra digital a posar les targetes dins l’escola o dintre de la casa, segons si han vingut o no. Seria una forma divertida de passar llista cada dia.
Aquesta activitat es pot plantejar de dues maneres:

1. Una seria que l’aplicació per dur a terme aquesta activitat, consistís en arrossegar la targeta de l’infant cap al dibuix pertinent, la casseta o l’escola.
              

2. I l’altra podria consistir, enlloc d’arrossegar la targeta, en que cada targeta tingués dos botons, un de la casseta i una altre de l’escola i per tant, l’activitat consistiria en que els infants, depenent si estan o no a classe, premessin al botó corresponent. D’aquesta manera, la targeta de l’infant, s’aniria automàticament al dibuix de la casseta o de l’escola.


Per altra banda, per continuar amb l’assemblea del dia i, com es fa en quasi totes les aules d’Infantil, passaríem a veure quin temps fa. L’activitat consistiria que els infants mirant per la finestra o anant al pati per veure quin dia fa, diguessin si plou, si fa núvols o si fa sol. Una vegada feta aquesta conversa amb els infants, l’encarregat del dia aniria a la pissarra digital per marcar el requadre que tindríem destinat per posar el dibuix corresponent amb el temps que fa.  

Per continuar amb la descripció del dia, en la nostra pissarra digital, hauria una altra icona per designar el dia en el qual ens trobem, el mes i l’any. Com la resta d’activitats que hem plantejat envers a l’assemblea del matí, aquesta activitat consistiria en clicar el botó del dia en el qual ens trobem. Si l’infant no encertés el dia en que ens trobem, aquest software, consideraria l’errada com a font d’aprenentatge i amb un àudio de torna a intentar-ho donaria suport a l’infant per a que ho tornés a intentar.

Introduint aquestes activitats en pissarra digital, considero que els infants des de petits van familiaritzant-se amb les noves tecnologies i, d’aquesta manera integrar-les en el dia a dia dels nens, ja que crec que en l’actualitat són molt importants pel bon desenvolupament de tota persona. Així mateix, penso que no hi ha que aïllar als nens, sinó que hem de donar-los oportunitats, per tal d’afavorir l’adquisició de nous coneixements i conceptes envers les noves tecnologies, sempre interaccionant amb el medi, ja que és la gran font d’aprenentatge en les edats més primerenques.

Fins aquí la meva aportació. Bones Vacances de Nadal a tothom i bona entrada d’any!!!!

Pla TIC i Pla TAC

L'activitat d'aquesta setmana és la de respondre a la pregunta QUÈ ÉS EL PLA TIC I EL PLA TAC?, la qual intentaré respondre el millor possible.

El Pla TIC és un instrument de planificació integrat en el PEC que persegueix fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integració de les TIC com a eina didàctica en els processos d’ensenyament–aprenentatge. Aquest és un document en el qual hi ha els acords assolits en el centre respecte als objectius generals del pla, les estratègies de dinamització i gestió dels recursos tecnològics i la inclusió de les TIC. El Pla TIC té la finalitat de millorar els processos d’ensenyament aprenentatge dins l’entorn educatiu. Així doncs, les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran més fàcil la tasca i ens ampliaran les possibilitats de tot el que fem. Per a què el Pla TIC sigui una eina útil ha de complir característiques com contenir uns objectius clars, estar contextualitzada, ser viable i flexible i estar consensuada. 

Quan parlem de la competència informàtica o digital, ens referim a tecnologies de la informació i comunicació (TIC), i tot l’interès es centra en dotar al alumnat i al professorat de la formació pertinent per a dominar aquestes tecnologies. Per tant, podem dir què aquest, es caracteritza per:
- Domini d’una sèrie d’eines informàtiques.
- Excessivament informàtic, instrumentalista i poc motivador.

Dit això, ens podem adonar que hi ha molta tecnologia, però en el fons molt poca metodologia.
A partir d’aquesta necessitat, apareix el Pla TAC en l’entorn educatiu (Tecnologies del aprenentatge i del coneixement). L’enfocament d’aquest pla, aprenentatge amb la tecnologia es caracteritza per:
- Orientat al desenvolupament de competències metodològiques com el aprendre a apredre.
- Enfoca les TIC cap a usos més formatius amb l’objectiu de aprendre més i millor.
- Pretén conèixer i explorar els possibles usos didàctics que les TIC té per l’aprenentatge i la docència.
- Saber què es pot fer amb tanta tecnologia i saber donar-li un bon ús.
- Posar les TIC al servei del aprenentatge i de la adquisició de coneixement.

Per tant, es tracta d’incidir en la metodologia, en els usos de la tecnologia i no únicament en assegurar el domini de una sèrie d’eines informàtiques.

El Pla TAC és un projecte que realitzen els centres educatius amb l’objectiu d’analitzar el nivell de implantació de les TIC en el centre educatiu i poder planificar la seva inclusió de forma generalitzada. Elaborar un Pla TAC no és un procés fàcil; requereix: reflexió, coordinació, l’impuls des de l’equip directiu del centre, el consens del claustre i el recolzament de tota la comunitat educativa.

Les categories d’un PLA TAC són: gestió i planificació, inclusió digital, recursos i infraestructures, desenvolupament curricular, desenvolupament professional del professorat i organització de centre. Totes i cada una d’aquestes categories estan relacionades amb les fases per a realitzar un PLA TIC.

Fases per a la realització d’un PLA TIC:

1. Diagnostica: visió del centre
En aquesta fase es fa una valoració sobre com està el centre i es divideix en dos: a) diagnosticar el nivell d’implantació de les TIC utilitzant tècniques d’anàlisi com el DAFO; b) establir les mesures per a obtenir una visió reflexiva de la realitat sobre el nivell d’implantació de les TIC per part dels principals implicats. 

2. Somiadora: com voldríem estar?
A partir del diagnòstic anterior, es tracta de pensar com voldríem estar tecnològicament en el centre: aules, equipament, formació, etc.  

3. Planificadora: com podem estar?
Es tracta de fer un dibuix d’una campana de Gauss on posarem en un extrem com estem i en l’altre com voldríem estar. La màxima corba serà la part real de com podem estar, respecte a les categories mencionades anteriorment. 

4. Seductora : amb qui contam?
Conèixer amb qui contam i poder assignar i compartir responsabilitats. Aquesta missió pot recaure sobre la comissió TAC, liderada per el/la coordinador/a TIC.  

5. Coincident i treballadora
Espais i temps de reflexió conjunta entre els membres de la comissió. L’equip directiu ho haurà de tindre present a l’hora d’elaborar els horaris i les reunions de claustres.  

6. Avaluativa: seguiment i actualitzacions continuades
Establir la autoavaluació continua com a mínim una memòria anual, i bianualment amb major profunditat, per tal de poder determinar els progressos i rebre el necessari feed-back amb el què establir els nous objectius. 

 Com a resum podem dir què, el Pla TAC pot ser una poderosa eina per a la organització de tot el què implica el desembarc generalitzat de les TIC com a recurs didàctic, que permetrà:
- Estimular la participació del professorat en la implementació de les TAC.
- Identificar els problemes i jerarquitzar-los.
- Seqüenciar les tasques en funció de la importància i necessitat.
- Analitzar de forma precària l’impacte.
- Determinar les necessitats de l’alumnat.
- Establir uns objectius de canvi possibles.
- Establir un pla de formació conjunta per al professorat.

Per acabar exposo un requadre amb les diferencies més clares entre el Pla TIC i el Pla TAC:

Diferències entre:
TIC	TAC
100% relacionat amb la informàtica	100% relacionat amb la pedagogia
El seu objectiu és informar i comunicar	El seu objectiu es basa en aprendre a aprendre
Instrumentalista i poc motivador	Es desenvolupa a través de competències metodològiques
Associada a la societat del s. XX	Associada a la societat del s. XXI
Es planteja el “aprenentatge de la tecnologia”	Es planteja el “aprenentatge amb la tecnologia”

 

Fonts consultades:

• https://sites.google.com/a/xtec.cat/coordinadorsbco/op2/el-pla-tac
• http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/
• http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/
• https://prezi.com/3lrvhkb-_lpg/tic-tac/ 

 Fins la pròxima setmana!!!

Reflexió sobre el meu procés tecnològic

Aquesta setmana se'ns ha demanat que fem una reflexió personal sobre el nostre propi procés tecnològic i que indiquem en quina fase creiem que ens trobem com a futures mestres.

Aquesta reflexió l'hem de fer a partir del video de Jordi Adell sobre les Competències Digitals i un power point sobre les Fases d'integració de les TIC per part del professorat.

Abans de tot, crec que és convenient que faci una breu explicació sobre el tema per entrar en matèria i poder entendre millor la meva reflexió sobre el procés tecnològic i en quina fase considero que hem trobo actualment.

En el video, Jordi Adell ens comenta què “La competència digital o tractament de la informació” és una de les 8 competències bàsiques de l’educació obligatòria; la qual ha de estar plasmada en el currículum per tal què l’escola formi al alumne per aprendre al llarg de la seva vida (Long Life Learning).

La competència digital (CD) va més enllà del mer fet d’aprendre a manejar aparells electrònics. Es basa en desenvolupar, aprendre i formar-se a partir de 5 competències que la formen, les quals són:

1- Competència Informacional: és el conjunt de coneixements, habilitats i destreses necessaris per treballar amb la informació. Saber anunciar un problema d’informació, cercar informació, accedir, gestionar-la, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la, per després crear una nova informació i difondre-la. Aquesta part és important perquè actualment ja som creadors d’informació i no mers receptors, com anys enrere.

2- Competència Tecnològica: aquesta implica aprendre a manejar els diferents aparells tecnològics (en ocasions sense haver de llegir-se els manuals, simplement utilitzant-los) i arribar a ser capaços de fer-ho d’una manera racional. S’ha de dir què, a vegades seria interessant avaluar si... necessitem o no realment aquests aparells, ja què en ocasions un té la temptació de pensar que estem ficats en una espècie d’espiral en la qual no arribem a treure tot el profit a la tecnologia i la renovem pel simple fet de renovar i de les noves modes que van sorgint en la societat.

3- Alfabetitzacions Múltiples: parteix de la idea de què vivim en una societat audiovisual, la qual hauria de ser objecte de formació ja que la major part de la informació que rebem al llarg de la nostra vida és a través d’aquests llenguatges. Per tant, l’escola ha de formar espectadors crítics i mostrar aquests llenguatges, així com formar part del currículum, ja que avui dia ja no som mers espectadors sinó que també som creadors.

4- Competència Cognitiva Genèrica: es basa en saber transformar la informació que rebem i/o tenim accés en coneixement, així com de saber solucionar problemes que en moltes ocasions no estan ni siquiera ben formulades; la qual és fonamental i és una part de totes les competències bàsiques.

5- Ciutadania Digital: és l’educació per a la ciutadania, per ser ciutadans crítics, lliures, integrats, capaços de viure en societat amb normes i estendards de conducta elevats però també en el món digital, el comportament en les xarxes socials, en aquells llocs que ja no són eines ni recursos sinó que són llocs que una persona està igual que si estigués en el seu barri o amb la seva colla en la plaça del seu poble, i hi ha que saber comportar-se.


Finament, Adell comenta que per adquirir aquesta competència també és important prestar atenció a uns certs elements fonamentals, com ara:

- Les estratègies didàctiques. Aquells mètodes didàctics més adequats per aconseguir aquest tipus de coses.
- L’escola no és l’únic lloc per adquirir aquesta competència. A casa, amb la família també es pot. Per tant família i escola han d’anar units.
- La competència del professorat va molt lligada amb la del alumnat perquè defineix el què ha de saber un professor i com fer-ho per ensenyar amb tecnologia.
- Les condicions bàsiques que el sistema educatiu ha de reunir per a treballar aquesta i les altres competències.

Per altra banda estan les fases d’integració de les TIC per part del professorat. És a dir, fins a quin punt el professor té adquirides les fases per una bona integració de les TIC en la seva metodologia en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb els seus alumnes. Les fases són:

1ºFase “Accés”: es quan s’aprèn l’ús bàsic de la tecnologia (familiarització amb l’aparell).
2ºFase “Adopció”: quan s’utilitza la tecnologia com a suport de la forma d’ensenyament tradicional; és a dir, utilitzem la tecnologia però sense innovar.
3ºFase “Adaptació”: quan integrem la nova tecnologia en les pràctiques tradicionals i quotidianes basades en la productivitat de l’alumnat (edició de texts, fulles de càlcul, gràfics, presentacions, etc.).
4ºFase “Apropiació”: es centra en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatges (utilitzar la tecnologia quan és necessària i se li afegeix valor quan és utilitzada com a una eina més).
5ºFase “Invenció”: quan descobrim nous usos per la tecnologia o combinem diverses tecnologies de forma innovadora. Es tracta de innovar i crear coses noves.


Un cop la teoria queda clara, passaré a fer la meva reflexió; i per tal de poder entendre millor la meva posició actual, crec interesant posar en antecedents la meva història i procés en relació amb les TIC.

Com ja sabem, les noves tecnologies han anat evolucionant d’una forma vertiginosa, fet que ha provocat uns grans canvis en la nostra societat i sobretot en les nostres vides; doncs bé jo no som menys en aquesta situació.

Provinc d’una família que per X motius sempre han tingut contacte amb els ordinadors, des de que van aparèixer, així com també van sorgint. També ens hem caracteritzat per ser usuaris habituals de tot tipus d’aparells electrònics des dels seus inicis (mòbils, ordinadors, televisió, càmeres, I-pad, e-book, reproductors, mp-4, etc. Per aquest motiu, crec que sempre m’he familiaritzat molt amb ells i considero que tinc una alta facilitat per entendre de forma ràpida el seu funcionament i maneig a partir de l’assaig-error ja que hem diverteixo molt tocant botons i provant coses. A més, també tinc família que s’han especialitzat en la tecnologia, amb lo qual també em transmeten aquesta inquietud i fascinació per ella i pel seu ús quotidià. Encara que molts cops he pensat que no faig un ús realment racional com bé ens comenta Adell en el video.

Si no recordo malament, el primer contacte que vaig tenir amb un ordinador arrel de la necessitat de realitzar un treball de classe va ser a 3er d’ESO, on ens van demanar que féssim un treball sobre l’evolució de les plantes. Però he de reconèixer que en aquell moment no tenia adquirida la competència Informacional ja que vaig fer un “copia i pega” del primer que vaig trobar. Tot hi així recordo que vaig ser de les que va treure millor nota. Ara ho penso i em va llàstima ja que en aquell temps ens haurien d’haver ensenyat moltes coses que no he après fins que no he arribat a la universitat, lo qual penso que és una mica trist.

Quan vaig arribar a la universitat, ja utilitzava molts softwares per comte propi però aquí he après moltes de les utilitats que tenen que no sabia, amb lo qual considero que he adquirit molts coneixements pel que fa a l’ús i sobretot he après a manejar la informació que rebo i accedeixo de forma correcta, fet que abans era incapaç. A més considero que aquesta capacitat és una de les més importants i més per la meva futura feina com a docent. I com he dit abans, referent a la multialfabetització, crec que casi tot el que sé ho he anat aprenent per necessitat i curiositat meva de forma autònoma cercant i descobrint, així com intentar solucionar problemes que m’anaven sorgint en diverses situacions. Per aquest motiu també crec que des del principi vaig anar adquirint la competència cognitiva genèrica a mitges ja que quan volia saber alguna cosa de seguida anava a buscar-la per internet, però no és fins a la incorporació a la universitat que no he anat polint-la sobretot en el fet de analitzar i ser més crítica amb la informació que rebo per convertir-la en coneixement a partir del que ja sabia. Finalment, pel que fa a la ciutadania digital, considero que sol fer un bon ús ja que no m’agrada molt publicar moltes coses de la meva vida privada, amb lo qual estic molt tranquil·la.

I per acabar, dir que considero que estic en la fase 4 i de cada cop em vaig apropant més a la fase 5. Per justificar la meva posició en aquesta fase puc dir què considero que estic en aquesta perquè com bé he dit anteriorment, faig ús de les TIC i de la tecnologia en general en el meu dia a dia, i sobretot per dur a terme els meus estudis en la universitat amb lo qual també he après moltes coses noves i per això crec que també em vaig apropant cada cop més a la fase 5. Un bon exemple d’aquest pot ser el treball que se’ns demana per aquesta assignatura: la creació d’un material didàctic a partir d’un tema o unitat didàctica, lo qual considero que és innovador ja que no està creat i pot arribar a ser força creatiu dintre de les possibilitats i limitacions que el Power poin ens ofereix.

Us deixo aquí els links del material utilitzat: 

https://www.youtube.com/watch?v=tjC1LOC0r1g

http://es.slideshare.net/pepeaslideshare/fases-de-integracion-tic

Fins la pròxima!!!