Aquesta setmana se'ns ha demanat que fem una reflexió personal sobre el nostre propi procés tecnològic i que indiquem en quina fase creiem que ens trobem com a futures mestres.
Aquesta reflexió l'hem de fer a partir del video de Jordi Adell sobre les Competències Digitals i un power point sobre les Fases d'integració de les TIC per part del professorat.
Abans de tot, crec que és convenient que faci una breu explicació sobre el tema per entrar en matèria i poder entendre millor la meva reflexió sobre el procés tecnològic i en quina fase considero que hem trobo actualment.
En el video, Jordi Adell ens comenta què “La competència digital o tractament de la informació” és una de les 8 competències bàsiques de l’educació obligatòria; la qual ha de estar plasmada en el currículum per tal què l’escola formi al alumne per aprendre al llarg de la seva vida (Long Life Learning).
La competència digital (CD) va més enllà del mer fet d’aprendre a manejar aparells electrònics. Es basa en desenvolupar, aprendre i formar-se a partir de 5 competències que la formen, les quals són:
1- Competència Informacional: és el conjunt de coneixements, habilitats i destreses necessaris per treballar amb la informació. Saber anunciar un problema d’informació, cercar informació, accedir, gestionar-la, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la, per després crear una nova informació i difondre-la. Aquesta part és important perquè actualment ja som creadors d’informació i no mers receptors, com anys enrere.
2- Competència Tecnològica: aquesta implica aprendre a manejar els diferents aparells tecnològics (en ocasions sense haver de llegir-se els manuals, simplement utilitzant-los) i arribar a ser capaços de fer-ho d’una manera racional. S’ha de dir què, a vegades seria interessant avaluar si... necessitem o no realment aquests aparells, ja què en ocasions un té la temptació de pensar que estem ficats en una espècie d’espiral en la qual no arribem a treure tot el profit a la tecnologia i la renovem pel simple fet de renovar i de les noves modes que van sorgint en la societat.
3- Alfabetitzacions Múltiples: parteix de la idea de què vivim en una societat audiovisual, la qual hauria de ser objecte de formació ja que la major part de la informació que rebem al llarg de la nostra vida és a través d’aquests llenguatges. Per tant, l’escola ha de formar espectadors crítics i mostrar aquests llenguatges, així com formar part del currículum, ja que avui dia ja no som mers espectadors sinó que també som creadors.
4- Competència Cognitiva Genèrica: es basa en saber transformar la informació que rebem i/o tenim accés en coneixement, així com de saber solucionar problemes que en moltes ocasions no estan ni siquiera ben formulades; la qual és fonamental i és una part de totes les competències bàsiques.
5- Ciutadania Digital: és l’educació per a la ciutadania, per ser ciutadans crítics, lliures, integrats, capaços de viure en societat amb normes i estendards de conducta elevats però també en el món digital, el comportament en les xarxes socials, en aquells llocs que ja no són eines ni recursos sinó que són llocs que una persona està igual que si estigués en el seu barri o amb la seva colla en la plaça del seu poble, i hi ha que saber comportar-se.
Finament, Adell comenta que per adquirir aquesta competència també és important prestar atenció a uns certs elements fonamentals, com ara:
- Les estratègies didàctiques. Aquells mètodes didàctics més adequats per aconseguir aquest tipus de coses.
- L’escola no és l’únic lloc per adquirir aquesta competència. A casa, amb la família també es pot. Per tant família i escola han d’anar units.
- La competència del professorat va molt lligada amb la del alumnat perquè defineix el què ha de saber un professor i com fer-ho per ensenyar amb tecnologia.
- Les condicions bàsiques que el sistema educatiu ha de reunir per a treballar aquesta i les altres competències.
Per altra banda estan les fases d’integració de les TIC per part del professorat. És a dir, fins a quin punt el professor té adquirides les fases per una bona integració de les TIC en la seva metodologia en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb els seus alumnes. Les fases són:
1ºFase “Accés”: es quan s’aprèn l’ús bàsic de la tecnologia (familiarització amb l’aparell).
2ºFase “Adopció”: quan s’utilitza la tecnologia com a suport de la forma d’ensenyament tradicional; és a dir, utilitzem la tecnologia però sense innovar.
3ºFase “Adaptació”: quan integrem la nova tecnologia en les pràctiques tradicionals i quotidianes basades en la productivitat de l’alumnat (edició de texts, fulles de càlcul, gràfics, presentacions, etc.).
4ºFase “Apropiació”: es centra en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatges (utilitzar la tecnologia quan és necessària i se li afegeix valor quan és utilitzada com a una eina més).
5ºFase “Invenció”: quan descobrim nous usos per la tecnologia o combinem diverses tecnologies de forma innovadora. Es tracta de innovar i crear coses noves.
Un cop la teoria queda clara, passaré a fer la meva reflexió; i per tal de poder entendre millor la meva posició actual, crec interesant posar en antecedents la meva història i procés en relació amb les TIC.
Com ja sabem, les noves tecnologies han anat evolucionant d’una forma vertiginosa, fet que ha provocat uns grans canvis en la nostra societat i sobretot en les nostres vides; doncs bé jo no som menys en aquesta situació.
Provinc d’una família que per X motius sempre han tingut contacte amb els ordinadors, des de que van aparèixer, així com també van sorgint. També ens hem caracteritzat per ser usuaris habituals de tot tipus d’aparells electrònics des dels seus inicis (mòbils, ordinadors, televisió, càmeres, I-pad, e-book, reproductors, mp-4, etc. Per aquest motiu, crec que sempre m’he familiaritzat molt amb ells i considero que tinc una alta facilitat per entendre de forma ràpida el seu funcionament i maneig a partir de l’assaig-error ja que hem diverteixo molt tocant botons i provant coses. A més, també tinc família que s’han especialitzat en la tecnologia, amb lo qual també em transmeten aquesta inquietud i fascinació per ella i pel seu ús quotidià. Encara que molts cops he pensat que no faig un ús realment racional com bé ens comenta Adell en el video.
Si no recordo malament, el primer contacte que vaig tenir amb un ordinador arrel de la necessitat de realitzar un treball de classe va ser a 3er d’ESO, on ens van demanar que féssim un treball sobre l’evolució de les plantes. Però he de reconèixer que en aquell moment no tenia adquirida la competència Informacional ja que vaig fer un “copia i pega” del primer que vaig trobar. Tot hi així recordo que vaig ser de les que va treure millor nota. Ara ho penso i em va llàstima ja que en aquell temps ens haurien d’haver ensenyat moltes coses que no he après fins que no he arribat a la universitat, lo qual penso que és una mica trist.
Quan vaig arribar a la universitat, ja utilitzava molts softwares per comte propi però aquí he après moltes de les utilitats que tenen que no sabia, amb lo qual considero que he adquirit molts coneixements pel que fa a l’ús i sobretot he après a manejar la informació que rebo i accedeixo de forma correcta, fet que abans era incapaç. A més considero que aquesta capacitat és una de les més importants i més per la meva futura feina com a docent. I com he dit abans, referent a la multialfabetització, crec que casi tot el que sé ho he anat aprenent per necessitat i curiositat meva de forma autònoma cercant i descobrint, així com intentar solucionar problemes que m’anaven sorgint en diverses situacions. Per aquest motiu també crec que des del principi vaig anar adquirint la competència cognitiva genèrica a mitges ja que quan volia saber alguna cosa de seguida anava a buscar-la per internet, però no és fins a la incorporació a la universitat que no he anat polint-la sobretot en el fet de analitzar i ser més crítica amb la informació que rebo per convertir-la en coneixement a partir del que ja sabia. Finalment, pel que fa a la ciutadania digital, considero que sol fer un bon ús ja que no m’agrada molt publicar moltes coses de la meva vida privada, amb lo qual estic molt tranquil·la.
I per acabar, dir que considero que estic en la fase 4 i de cada cop em vaig apropant més a la fase 5. Per justificar la meva posició en aquesta fase puc dir què considero que estic en aquesta perquè com bé he dit anteriorment, faig ús de les TIC i de la tecnologia en general en el meu dia a dia, i sobretot per dur a terme els meus estudis en la universitat amb lo qual també he après moltes coses noves i per això crec que també em vaig apropant cada cop més a la fase 5. Un bon exemple d’aquest pot ser el treball que se’ns demana per aquesta assignatura: la creació d’un material didàctic a partir d’un tema o unitat didàctica, lo qual considero que és innovador ja que no està creat i pot arribar a ser força creatiu dintre de les possibilitats i limitacions que el Power poin ens ofereix.
Aquesta reflexió l'hem de fer a partir del video de Jordi Adell sobre les Competències Digitals i un power point sobre les Fases d'integració de les TIC per part del professorat.
Abans de tot, crec que és convenient que faci una breu explicació sobre el tema per entrar en matèria i poder entendre millor la meva reflexió sobre el procés tecnològic i en quina fase considero que hem trobo actualment.
En el video, Jordi Adell ens comenta què “La competència digital o tractament de la informació” és una de les 8 competències bàsiques de l’educació obligatòria; la qual ha de estar plasmada en el currículum per tal què l’escola formi al alumne per aprendre al llarg de la seva vida (Long Life Learning).
La competència digital (CD) va més enllà del mer fet d’aprendre a manejar aparells electrònics. Es basa en desenvolupar, aprendre i formar-se a partir de 5 competències que la formen, les quals són:
1- Competència Informacional: és el conjunt de coneixements, habilitats i destreses necessaris per treballar amb la informació. Saber anunciar un problema d’informació, cercar informació, accedir, gestionar-la, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la, per després crear una nova informació i difondre-la. Aquesta part és important perquè actualment ja som creadors d’informació i no mers receptors, com anys enrere.
2- Competència Tecnològica: aquesta implica aprendre a manejar els diferents aparells tecnològics (en ocasions sense haver de llegir-se els manuals, simplement utilitzant-los) i arribar a ser capaços de fer-ho d’una manera racional. S’ha de dir què, a vegades seria interessant avaluar si... necessitem o no realment aquests aparells, ja què en ocasions un té la temptació de pensar que estem ficats en una espècie d’espiral en la qual no arribem a treure tot el profit a la tecnologia i la renovem pel simple fet de renovar i de les noves modes que van sorgint en la societat.
3- Alfabetitzacions Múltiples: parteix de la idea de què vivim en una societat audiovisual, la qual hauria de ser objecte de formació ja que la major part de la informació que rebem al llarg de la nostra vida és a través d’aquests llenguatges. Per tant, l’escola ha de formar espectadors crítics i mostrar aquests llenguatges, així com formar part del currículum, ja que avui dia ja no som mers espectadors sinó que també som creadors.
4- Competència Cognitiva Genèrica: es basa en saber transformar la informació que rebem i/o tenim accés en coneixement, així com de saber solucionar problemes que en moltes ocasions no estan ni siquiera ben formulades; la qual és fonamental i és una part de totes les competències bàsiques.
5- Ciutadania Digital: és l’educació per a la ciutadania, per ser ciutadans crítics, lliures, integrats, capaços de viure en societat amb normes i estendards de conducta elevats però també en el món digital, el comportament en les xarxes socials, en aquells llocs que ja no són eines ni recursos sinó que són llocs que una persona està igual que si estigués en el seu barri o amb la seva colla en la plaça del seu poble, i hi ha que saber comportar-se.
Finament, Adell comenta que per adquirir aquesta competència també és important prestar atenció a uns certs elements fonamentals, com ara:
- Les estratègies didàctiques. Aquells mètodes didàctics més adequats per aconseguir aquest tipus de coses.
- L’escola no és l’únic lloc per adquirir aquesta competència. A casa, amb la família també es pot. Per tant família i escola han d’anar units.
- La competència del professorat va molt lligada amb la del alumnat perquè defineix el què ha de saber un professor i com fer-ho per ensenyar amb tecnologia.
- Les condicions bàsiques que el sistema educatiu ha de reunir per a treballar aquesta i les altres competències.
Per altra banda estan les fases d’integració de les TIC per part del professorat. És a dir, fins a quin punt el professor té adquirides les fases per una bona integració de les TIC en la seva metodologia en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb els seus alumnes. Les fases són:
1ºFase “Accés”: es quan s’aprèn l’ús bàsic de la tecnologia (familiarització amb l’aparell).
2ºFase “Adopció”: quan s’utilitza la tecnologia com a suport de la forma d’ensenyament tradicional; és a dir, utilitzem la tecnologia però sense innovar.
3ºFase “Adaptació”: quan integrem la nova tecnologia en les pràctiques tradicionals i quotidianes basades en la productivitat de l’alumnat (edició de texts, fulles de càlcul, gràfics, presentacions, etc.).
4ºFase “Apropiació”: es centra en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatges (utilitzar la tecnologia quan és necessària i se li afegeix valor quan és utilitzada com a una eina més).
5ºFase “Invenció”: quan descobrim nous usos per la tecnologia o combinem diverses tecnologies de forma innovadora. Es tracta de innovar i crear coses noves.
Un cop la teoria queda clara, passaré a fer la meva reflexió; i per tal de poder entendre millor la meva posició actual, crec interesant posar en antecedents la meva història i procés en relació amb les TIC.
Com ja sabem, les noves tecnologies han anat evolucionant d’una forma vertiginosa, fet que ha provocat uns grans canvis en la nostra societat i sobretot en les nostres vides; doncs bé jo no som menys en aquesta situació.
Provinc d’una família que per X motius sempre han tingut contacte amb els ordinadors, des de que van aparèixer, així com també van sorgint. També ens hem caracteritzat per ser usuaris habituals de tot tipus d’aparells electrònics des dels seus inicis (mòbils, ordinadors, televisió, càmeres, I-pad, e-book, reproductors, mp-4, etc. Per aquest motiu, crec que sempre m’he familiaritzat molt amb ells i considero que tinc una alta facilitat per entendre de forma ràpida el seu funcionament i maneig a partir de l’assaig-error ja que hem diverteixo molt tocant botons i provant coses. A més, també tinc família que s’han especialitzat en la tecnologia, amb lo qual també em transmeten aquesta inquietud i fascinació per ella i pel seu ús quotidià. Encara que molts cops he pensat que no faig un ús realment racional com bé ens comenta Adell en el video.
Si no recordo malament, el primer contacte que vaig tenir amb un ordinador arrel de la necessitat de realitzar un treball de classe va ser a 3er d’ESO, on ens van demanar que féssim un treball sobre l’evolució de les plantes. Però he de reconèixer que en aquell moment no tenia adquirida la competència Informacional ja que vaig fer un “copia i pega” del primer que vaig trobar. Tot hi així recordo que vaig ser de les que va treure millor nota. Ara ho penso i em va llàstima ja que en aquell temps ens haurien d’haver ensenyat moltes coses que no he après fins que no he arribat a la universitat, lo qual penso que és una mica trist.
Quan vaig arribar a la universitat, ja utilitzava molts softwares per comte propi però aquí he après moltes de les utilitats que tenen que no sabia, amb lo qual considero que he adquirit molts coneixements pel que fa a l’ús i sobretot he après a manejar la informació que rebo i accedeixo de forma correcta, fet que abans era incapaç. A més considero que aquesta capacitat és una de les més importants i més per la meva futura feina com a docent. I com he dit abans, referent a la multialfabetització, crec que casi tot el que sé ho he anat aprenent per necessitat i curiositat meva de forma autònoma cercant i descobrint, així com intentar solucionar problemes que m’anaven sorgint en diverses situacions. Per aquest motiu també crec que des del principi vaig anar adquirint la competència cognitiva genèrica a mitges ja que quan volia saber alguna cosa de seguida anava a buscar-la per internet, però no és fins a la incorporació a la universitat que no he anat polint-la sobretot en el fet de analitzar i ser més crítica amb la informació que rebo per convertir-la en coneixement a partir del que ja sabia. Finalment, pel que fa a la ciutadania digital, considero que sol fer un bon ús ja que no m’agrada molt publicar moltes coses de la meva vida privada, amb lo qual estic molt tranquil·la.
I per acabar, dir que considero que estic en la fase 4 i de cada cop em vaig apropant més a la fase 5. Per justificar la meva posició en aquesta fase puc dir què considero que estic en aquesta perquè com bé he dit anteriorment, faig ús de les TIC i de la tecnologia en general en el meu dia a dia, i sobretot per dur a terme els meus estudis en la universitat amb lo qual també he après moltes coses noves i per això crec que també em vaig apropant cada cop més a la fase 5. Un bon exemple d’aquest pot ser el treball que se’ns demana per aquesta assignatura: la creació d’un material didàctic a partir d’un tema o unitat didàctica, lo qual considero que és innovador ja que no està creat i pot arribar a ser força creatiu dintre de les possibilitats i limitacions que el Power poin ens ofereix.
Us deixo aquí els links del material utilitzat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada