En aquesta entrada voldria fer una reflexió sobre les diverses possibilitats dels softwares en una aula d'Educació Infantil, així com les possibles limitacions que ens podem trobar.
Per posar-nos en situació, primer exposaré una definició de software educatiu.
“El software educatiu són programes d’ordinador,
tablet o smartphone creats amb la finalitat específica de ser utilitzats com a
mitjà didàctic; és a dir, per a facilitar els processos d’ensenyament-aprenentatge”
(Cabero, 1999).
Un cop ha quedat clara la seva definició entrarem en matèria. He de dir què, molts cops s’utilitza un sinònim d'aquest com ara programa
educatiu o programa didàctic. Sabem què un programa pot ser bo o no tant en funció de l’ús que se li doni i estiqui programat o de la situació en la qual sigui
utilitzat. A més, no tots els programes tenen una finalitat educativa, encara
que molts ens vulguin fer veure que si; n’hi ha molts que són merament
comercials, tot hi que els podem adaptar i donar-los algun contingut que ens
interessi treballar a l’aula o a casa amb els pares.
La
utilització de programes didàctics ens proporciona certes avantatges o possibilitats en el procés d’ensenyança-aprenentatge dintre d'una aula d'Ed. Infantil,
entre elles destacaria:
a)
La motivació. Els alumnes es senten motivats amb la
utilització d’aquest mitjà, sobretot perquè és un aparell d’adults, perquè emet
imatges cridaneres, i perquè els ofereix la possibilitat de manipular-lo.
b)
Els estimula la iniciativa. Se’ls ofereix la possibilitat d’experimentar,
prendre decisions i d’equivocar-se, sense que això suposi un retrocés en les
ganes de interactuar amb el programa i l’ordinador en si.
c)
Aprendre a partir de l’assaig-error. La interacció que s’estableix entre
alumne i ordinador/programa proporciona un procés de feedback, el qual ofereix
al alumne a conèixer els seus errors i poder-los corregir de forma ràpida.
d)
Activitat cooperativa. Normalment les activitats que es
realitzen amb l’ordinador es solen realitzar en equip o per parelles, fet que
fomenta la cooperació i el treball en equip. Això els aporta a fomentar el diàleg
entre ells, a reflexionar junts i ajudar-se, i a solucionar els problemes que
vagin sorgint.
e)
Autonomia. Molts d’aquests programes ofereixen un element (personatge)
de guia que els va acompanyant a mesura que van interactuant i avançant en les
activitats. D’altres necessiten la supervisió d’un adult.
f)
Alt grau de globalització. Molts programes educatius ens permeten
treballar una mateixa informació des de diverses disciplines, de forma global,
tal i com ho exigeix la metodologia d’Educació Infantil.
g)
Dinamització i interactivitat. Existeixen programes que ofereixen la possibilitat
de reproduir situacions i/o elements que no es podrien veure en la realitat;
oferint així la possibilitat d’una observació i interactivitat vivencial. Un
clar exemple pot ser el cos humà, quan es treballen les parts internes del cos;
hi ha programes i eines que ofereixen la possibilitat de interactuar i visualitzar
amb aquests coneixements.
h)
Recurs de suport. Aquests programes ofereixen la possibilitat de
complementar i reforçar els aprenentatges dintre de l’aula, així com també
existeix la opció de ampliar-los.
Com
podem veure, la utilització dels softwares educatius a l’aula, ens ofereixen
moltes avantatges; però no podem oblidar què el seu ús també ve acompanyat de
certes desavantatges, les quals hem de conèixer per poder tractar-les i així
evitar situacions que no desitgem. Entre els seus desavantatges o limitacions destacaria
les següents:
a) Programa educatiu?. Existeixen
molts programes que es donen a conèixer com a programes educatius, però en
realitat manquen d’aquestes característiques.
b)
El disseny. Alguns programes no ofereixen un disseny
adequat.
c)
L’ús de l’error. Hi ha programes que exageren massa l’error de l’alumne
provocant això la frustració.
d)
Adaptació dels nivells i un progrés
adequat. Els programes
han de proporcionar la informació sobre a quin tipus d’usuari va dirigit, així
com oferir diversos nivells i un progrés en aquests de forma progressiva i no desfasada.
e)
Elements del programa. Molts cops els elements que componen el
programa no estan adaptats al destinatari ja sigui per què els botons són massa
petits o els icones no són adequats, etc.
f)
Falta d’atenció per part de l’usuari. Hi ha dissenys en què l’usuari es
despista fàcilment del que ha de fer per culpa de elements que capten la seva
atenció, fet que no hauria de ser així.
Com
hem pogut veure, és la falta d’organització, disseny i programació que fan que
alguns programes presentin dificultats i/o limitacions en el seu ús en Educació
Infantil.
Per
acabar, voldria dir què és important com a educador analitzar el software “educatiu”
abans d’oferir el seu ús als alumnes, i no estaria de més presentar-lo abans al
grup-classe per explicar-lo una mica. També recalcar la importància de la guía didàctica, la qual ens ofereix la informació necessaria sobre el software que volguem utilitzar a l'aula, per tal de veure si ens serà útil o no. Finalment recalcar què, aquests han de
utilitzar-se com a recurs per acompanyar el procés d’ensenyança-aprenentatge
dels infants i no com a única eina, ja
que la principal font d’ensenyança ha de ser l’educador.
Aquesta
ha sigut la meva aportació. Fins la pròxima!!!
