2º Activitat (Tema 2)

En aquesta segona activitat se’ns ha demanat que féssim una reflexió sobre les possibilitats dels ordinadors i les xarxes per la transformació del sistema educatiu.

Penso que amb la incorporació de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (Tics) a l'espai educatiu, planteja d'inici, la possibilitat de desenvolupar importants canvis en els processos educatius; però com ja sabem, l'escola és potser una de les institucions socials més intrínsecament conservadores i que, malgrat haver tingut multitud de corrents pedagògics innovadors durant els últims cent anys, (Montessori, Dewey, Frenet, Neill, Gardner, etc.), no ha variat gaire les formes, ni el fons, en la realització de la seva labor social. Però crec que l'element clau que transformarà tant l'educació com la societat és la xarxa de xarxes: Internet, amb les seves possibilitats educatives i de transformació del propi sistema, tant a nivell de les persones, com de les organitzacions, serà el més important.

L'aparició i l'ús generalitzat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en molts aspectes de la vida diària, estan produint canvis de gran dimensió en l'entorn en el qual els sistemes educatius i les institucions escolars desenvolupen la seva labor social. Aquest fet motiva la necessitat de replantejar molts dels elements que els sustentaven. Pot ser que el principal problema que ha aparegut referent a això sigui l'enorme rapidesa amb la qual s'ha estès la tecnologia, que ha fet que la capacitat d'adaptació de l'ésser humà i de les seves institucions socials, no resulti prou ràpida com per manejar-la de manera adequada. I crec que, aquesta realitat que imposa la societat actual ens obliga, de fet, a replantejar components essencials del procés educatiu: què ensenyar i com ensenyar.

El procés d'aprenentatge basat en la construcció del coneixement té com a finalitats últimes el desenvolupament de capacitats de l'individu, més que la retenció de continguts. En aquest sentit disminueix la importància de les assignatures o matèries com a base fonamental dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sent el treball conjunt i interdisciplinari de totes elles, el que serà capaç de potenciar i desenvolupar al màxim les capacitats individuals d'aprenentatge.

És per aquest motiu què, tot el sistema educatiu s’ha de replantejar, tant el rol del professor i l’alumne, com la metodologia:

El rol del professor: comença a definir-se al docent amb un nou perfil, que passarà de ser un mer transmissor d’informació a un orientador i desenvolupador de capacitats en l'alumnat. Deixa de constituir l'única font d'informació i de creació de coneixements, per convertir-se en un mediador entre l'alumne i un entorn de gran variabilitat, amb excés d'informació i que exigeix constants readaptacions; facilitant-los l'ús dels recursos i les eines que necessiten per explorar i elaborar nous coneixements i destreses.  També es molt important la seva actitud davant aquests canvis i la seva formació. Però tot això requereix, a més de serveis de suport i assessorament al professorat, un procés de formació que condueixi a:       

– Coneixement i domini del potencial de les tecnologies.   
– Interacció amb la comunitat educativa i social en relació amb els desafiaments que comporta la societat del coneixement. 
– Consciència de les necessitats formatives de la societat.  
– Capacitat de planificar el desenvolupament de la seva carrera professional.

El rol de l’alumne: no pot romandre inactiu i com a mer receptor d'informacions o coneixements. La informació és accessible també per a ell, i ha de ser un agent actiu en la creació de coneixement i en la seva pròpia educació. El desenvolupament de capacitats més que la memorització de matèries, donarà pas a la millora en les possibilitats d'autocontrol de l'aprenentatge i d'autoaprenentatge, que es continuarà al llarg de tota la vida o gran part d'ella; fet que l’ordinador i les pròpies xarxes l’ajudaran en aquest llarg procés.        

Canvis metodològics: la utilització de les TIC en educació obre noves perspectives respecte a un ensenyament millor, recolzada en entorns en línia o en la utilització de material multimèdia, el qual ajuda a l’alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

Les decisions relacionades amb la tecnologia en si impliquen la selecció del sistema de comunicació a través de l'ordinador o d'eines de comunicació que resultin més adequades per suportar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquestes decisions parteixen del coneixement dels avanços tecnològics quant a les possibilitats de la tecnologia per a la distribució dels continguts, l'accés a la informació, la interacció entre professors i alumnes, la gestió del curs, la capacitat de control dels usuaris durant el desenvolupament del curs, etc.

En definitiva, es tracta de poder dissenyar un entorn d’ensenyament-aprenentatge en el qual suposa participar d'un conjunt de decisions a manera de joc d'equilibri entre el model pedagògic, els usuaris –segons el rol de professors i alumnes– i les possibilitats de la tecnologia, des de la perspectiva de la formació flexible i activa de tots els components.

Per acabar dir què, personalment penso que aquest canvi en el sistema educatiu que tenim pot ser molt beneficiós per a tothom, lo qual no hem de tindre por al canvi i al progrés, sinó mirar-ho amb optimisme i gaudir de les grans possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies i els ordinadors en el nostre constant procés d’ensenyament-aprenentatge.